El malaguanyat

«Un dia d’abril, no recordo exactament quin, em vaig despertar i em vaig dir: s’ha acabat tocar el piano. I no vaig tornar a posar la mà a l’instrument». Sentir Glenn Gould interpretant les Variacions Goldberg de Bach a la classe de virtuosisme de Vladimir Horowitz, a la cèlebre escola Mozarteum de Viena, empeny el narrador a una decisió radical: abandonar els estudis de virtuosisme, abandonar la música, regalar l’impecable Steinway a una filla de mestre qualsevol. I empeny el seu company Wertheimer a malaguanyar els seus dots per a la interpretació a canvi d’una obsessió estèril per l’art prodigiós de Gould, l’home que odiava les sales plenes de públic. El malaguanyat presenta una introspecció vertiginosa cap a l’essència del geni, a la resplendor i la destrucció que deixa al seu pas, que és alhora, des de l’amargor i la profunda lucidesa de Bernhard, un testimoni d’excepció del nostre temps.